A classe de comunicació oral, escrita i digital havíem de fer una recitació en grup gran.
Amb l'Anna Muñoz, vam trobar un text que ens va semblar interessant ja que no era la típica història o conte, sinó que tenia una part de moralitat.
aquest és el text que vam escollir:
Recitació-Cicatrius
La teníem molt preparada, i la veritat es que ens sortia molt bé, jo explicava el conte i l'Anna la part de moralitat, d'aquesta manera estava diferenciat les dues parts.
Ens van trair una mica els nervis, tot i que jo em vaig sentir més còmode del que m'imaginava. Tot i això vaig quedar contenta ja que la gent va entendre el que els volíem explicar i d'això tracta.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes. Mostrar tots els missatges
dijous, 17 de desembre del 2009
dimarts, 24 de novembre del 2009
Perquè els nens blau i les nenes rosa?
Seminari 12/11/09
La Laia Nieves va començar a explicar el seu conte, i segura de si mateixa es va posar dreta i com si res va anar explicant el conte de la Rinxols d'or, amb tot de moviments i detall. Realment és d'envejar que se senti més bé explicant en públic dreta que asseguda a l'alçada de tots nosaltres. És una cosa que li haurem de preguntar quin truc té.
Aquest cop si que vam tenir dos contes, i el segon el va recitar la Soraya Rodríguez, que ens va explicar la Margarideta. Ens anava guiant amb el llibre mentre explicava. El conte va ser un pèl llarg i no va tenir gaires pauses, tot i que ella assegurava que en alguns moments es va quedar en blanc però li va sortir molt bé, sobretot pel gran esforç que va fer en explicar-nos el conte en català i davant de tots, amb els nervis que tenia.
Van estar comentant la pel·lícula de Billy Elliot que vam veure el dia anterior. Vam tenir un llarg debat sobre la diferència entre gènere i sexe. Sobre si encara existia el típic: "si és nen l'habitació serà blava i jugarà a cotxes i si és nena li pintarem l'habitació de rosa i li regalarem nines".
Van sortir moltes anècdotes de com encara avui dia, al segle XXI hi ha aquesta diferència entre els infants i de quina és la gran influència que tenen els pares i els adults.
La Laia Nieves va començar a explicar el seu conte, i segura de si mateixa es va posar dreta i com si res va anar explicant el conte de la Rinxols d'or, amb tot de moviments i detall. Realment és d'envejar que se senti més bé explicant en públic dreta que asseguda a l'alçada de tots nosaltres. És una cosa que li haurem de preguntar quin truc té.
Aquest cop si que vam tenir dos contes, i el segon el va recitar la Soraya Rodríguez, que ens va explicar la Margarideta. Ens anava guiant amb el llibre mentre explicava. El conte va ser un pèl llarg i no va tenir gaires pauses, tot i que ella assegurava que en alguns moments es va quedar en blanc però li va sortir molt bé, sobretot pel gran esforç que va fer en explicar-nos el conte en català i davant de tots, amb els nervis que tenia.
Van estar comentant la pel·lícula de Billy Elliot que vam veure el dia anterior. Vam tenir un llarg debat sobre la diferència entre gènere i sexe. Sobre si encara existia el típic: "si és nen l'habitació serà blava i jugarà a cotxes i si és nena li pintarem l'habitació de rosa i li regalarem nines".
Van sortir moltes anècdotes de com encara avui dia, al segle XXI hi ha aquesta diferència entre els infants i de quina és la gran influència que tenen els pares i els adults.
superant els nervis!!
seminari 5/11/09
Avui, a diferència d'altres dies, nomes una persona ha explicat el conte. Ha estat l'Anna Pulido, que ens ha deixat a tots amb la boca oberta de tan bé que ho ha fet degut a que és una noia molt nerviosa. Ha sabut fer front i guanyar els seus propis nervis, i tot i que se la notava tensa.
Ha explicat Hansel i Gretel; ha explicat el conte amb tants detalls que fins i tot quan ens ha descrit la caseta de xocolata, ens l'estàvem imaginant tots!
Tot seguit, l'Imma ens va entregar els treballs que havíem lliurat dies anteriors i els vam estar comentant: Va voler fer ènfasi en alguns detalls que havíem de millorar com eren les faltes, revisar els treballs abans d'imprimir, tenir compte del registre en que escrivim i que sigui adequat a qui va dirigit, els signes de puntuació, que hi hagi una pauta clara, i sobretot en justificar el text (cosa que sempre se m'oblida ja que no estic acostumada a fer-ho).
Hem acabat d'aprofundir sobre la Setmana blanca.
Avui, a diferència d'altres dies, nomes una persona ha explicat el conte. Ha estat l'Anna Pulido, que ens ha deixat a tots amb la boca oberta de tan bé que ho ha fet degut a que és una noia molt nerviosa. Ha sabut fer front i guanyar els seus propis nervis, i tot i que se la notava tensa.
Ha explicat Hansel i Gretel; ha explicat el conte amb tants detalls que fins i tot quan ens ha descrit la caseta de xocolata, ens l'estàvem imaginant tots!
Tot seguit, l'Imma ens va entregar els treballs que havíem lliurat dies anteriors i els vam estar comentant: Va voler fer ènfasi en alguns detalls que havíem de millorar com eren les faltes, revisar els treballs abans d'imprimir, tenir compte del registre en que escrivim i que sigui adequat a qui va dirigit, els signes de puntuació, que hi hagi una pauta clara, i sobretot en justificar el text (cosa que sempre se m'oblida ja que no estic acostumada a fer-ho).
Hem acabat d'aprofundir sobre la Setmana blanca.
dimecres, 18 de novembre del 2009
punt a punt...
seminari 3/11/09
Va començar a explicar el conte la Miriam Lozano, que tot i els nervis el va explicar molt bé. Va explicar el conte "Bernat, l'artista contat", era un conte que no havia sentit mai, crec que com tots els que estàvem allà. I em va sorprendre ja que ho va fer molt bé; era un conte curt i que utilitzava un material diferent al que utilitzem per explicar un conte: la pintura de dits. La veritat és que serà un dels contes que afegiré al meu repertori quan tingui la possibilitat d'explicar-ne als infants. Ja que tracta d'una història la qual afecta a molts nens i tots tenen por de no saber fer les coses bé.
Seguidament, ho va fer la Lidia Pérez amb el seu conte: La caputxeta vermella. Va saber captar la nostre atenció, ja que canviava de veu segons els personatges, tot i que es va posar una mica nerviosa pel moment, ho va fer molt bé, tal com ens esperàvem.
Tot seguit, vam llegir un llistat de principis i acabaments per explicar un conte, i vam posar-ne en comú alguns que sabiem nosaltres.
De fet, vam veure que amb una mica d'imaginació et pots inventar el teu propi principi i acabament segons el conte o el públic que tinguis!!
Per acabar, vam conèixer "el rellotge de música, contes d'un minut". En vam agafar un cadescú i el vam llegir en veu alta, posant-nos drets. La veritat és que jo estava molt nerviosa, però el vaig llegir bé, i vaig intetntar controlar els nervis.
Va començar a explicar el conte la Miriam Lozano, que tot i els nervis el va explicar molt bé. Va explicar el conte "Bernat, l'artista contat", era un conte que no havia sentit mai, crec que com tots els que estàvem allà. I em va sorprendre ja que ho va fer molt bé; era un conte curt i que utilitzava un material diferent al que utilitzem per explicar un conte: la pintura de dits. La veritat és que serà un dels contes que afegiré al meu repertori quan tingui la possibilitat d'explicar-ne als infants. Ja que tracta d'una història la qual afecta a molts nens i tots tenen por de no saber fer les coses bé.
Seguidament, ho va fer la Lidia Pérez amb el seu conte: La caputxeta vermella. Va saber captar la nostre atenció, ja que canviava de veu segons els personatges, tot i que es va posar una mica nerviosa pel moment, ho va fer molt bé, tal com ens esperàvem.
Tot seguit, vam llegir un llistat de principis i acabaments per explicar un conte, i vam posar-ne en comú alguns que sabiem nosaltres.
De fet, vam veure que amb una mica d'imaginació et pots inventar el teu propi principi i acabament segons el conte o el públic que tinguis!!
Per acabar, vam conèixer "el rellotge de música, contes d'un minut". En vam agafar un cadescú i el vam llegir en veu alta, posant-nos drets. La veritat és que jo estava molt nerviosa, però el vaig llegir bé, i vaig intetntar controlar els nervis.
dissabte, 7 de novembre del 2009
La Marieta cua-curta!
Sessió 20/10/09 (seminari)
Va començar explicant el seu conte la Carla Sarto, que va explicar El Tabalet, un conte que no havia sentit mai i em va agradar molt.
Ens l'ha presentat en forma de fotografies grans, cosa que trobo molt bé, ja que els infants poden seguir més el fil del conte amb algun objecte que els motivi. El va explicar molt bé, com si fóssim nens petits que miràvem bocabadats les fotografies mentre explicava.
És un conte que permet que els infants hi participin, ja que té trossets de canço que es va repetint tota l'estona: "TABALET VINE AQUÍ, SURT A FORA, SURT A FORA, TABALET VINE AQUIÍ, SURT A FORA A JUGAR AMB MI"
Va començar explicant el seu conte la Carla Sarto, que va explicar El Tabalet, un conte que no havia sentit mai i em va agradar molt.
Ens l'ha presentat en forma de fotografies grans, cosa que trobo molt bé, ja que els infants poden seguir més el fil del conte amb algun objecte que els motivi. El va explicar molt bé, com si fóssim nens petits que miràvem bocabadats les fotografies mentre explicava.
És un conte que permet que els infants hi participin, ja que té trossets de canço que es va repetint tota l'estona: "TABALET VINE AQUÍ, SURT A FORA, SURT A FORA, TABALET VINE AQUIÍ, SURT A FORA A JUGAR AMB MI"
Tot seguit, va explicar el seu conte, el Jordi Pons, que es va decidir pel Vestit de l'Emperador. VA explicar-ho sense cap suport, només els seus propis gestos i les veus.
Li ha sortit molt bé, tot i que se li han notat una miqueta els nevis del principi, pero de seguida s'ha posat en el paper i ho ha fet com si estiguès sol en aquella aula de seminari, utilitzant gestos i expressions que ajudaven a entendre el conte.
Li ha sortit molt bé, tot i que se li han notat una miqueta els nevis del principi, pero de seguida s'ha posat en el paper i ho ha fet com si estiguès sol en aquella aula de seminari, utilitzant gestos i expressions que ajudaven a entendre el conte.
dijous, 29 d’octubre del 2009
...patim, patam, patum no trapitxeu a en patufet!
Sessió 27/10/09 (seminari)
Varem començar el seminari explicant els dos contes de cada dia. Va començar a explicar-lo l'Hèlia Costa i quan va començar dient "Hi havia una vegada, un nen tan petit, tan petit, tan petit", l'Aina Rossell ha aturat el conte i ens ha deixat a tots bocabadats quan va dir que ella havia escollit el mateix.
L'Hèlia, va explicar el conte utilitzant diferentes veus, cosa que està molt bé, i fent ènfasi en alguns moments que volia remarcar-nos la història o elements que hi surtien. Tot i que va ser molt crítica amb ella mateixa, ho va fer molt bé.
L'Aina, va quedar coibida, ja que tenia la "pressió" d'explicar un conte que acabavem de sentir, però en veure que li feiem costat ajudan-la a cantar el "patim, patam, patum", de seguida se li van passar els nervis i ho va fer tan bé com l'Hèlia, ja que les dues van aportar el teu toc que feia el conte especial.
Al final, tot i aixó, ens va anar molt bé, ja que d'un mateix conte vam escoltar les dues versions, bastant diferents, no només per la lletra, que variava en algunes paraules i vocabulari, sinó que també en la manera d'explicar-lo.
Hem repassat les activitats de la "Setmana Cultural", ja que quedaven hores i dies per concretar, d'aquesta manera ens podrem montar els horaris segons ens convingui.
A l'hora d'entregar el treball de "Els meus mestres", hem anat comentant entre tots, anècdotes, i vivències que ens havien passat al llarg de la nostre vida escolar, des d'Edudació Infantil fins a l'actualitat.
Hem pogut veure la varietat de maneres d'impartir ensenyament que hi ha, i d'aquesta manera valorar quina pot ser més bona o menys bona de cara al nostre futur, i poguer educar els nostres futurs alumnes de la millor manera per tal de construir uns pilars forts perquè puguin crèixer al seu ritme i de la millor manera.
Varem començar el seminari explicant els dos contes de cada dia. Va començar a explicar-lo l'Hèlia Costa i quan va començar dient "Hi havia una vegada, un nen tan petit, tan petit, tan petit", l'Aina Rossell ha aturat el conte i ens ha deixat a tots bocabadats quan va dir que ella havia escollit el mateix.
L'Hèlia, va explicar el conte utilitzant diferentes veus, cosa que està molt bé, i fent ènfasi en alguns moments que volia remarcar-nos la història o elements que hi surtien. Tot i que va ser molt crítica amb ella mateixa, ho va fer molt bé.
L'Aina, va quedar coibida, ja que tenia la "pressió" d'explicar un conte que acabavem de sentir, però en veure que li feiem costat ajudan-la a cantar el "patim, patam, patum", de seguida se li van passar els nervis i ho va fer tan bé com l'Hèlia, ja que les dues van aportar el teu toc que feia el conte especial.
Al final, tot i aixó, ens va anar molt bé, ja que d'un mateix conte vam escoltar les dues versions, bastant diferents, no només per la lletra, que variava en algunes paraules i vocabulari, sinó que també en la manera d'explicar-lo.
Hem repassat les activitats de la "Setmana Cultural", ja que quedaven hores i dies per concretar, d'aquesta manera ens podrem montar els horaris segons ens convingui.
A l'hora d'entregar el treball de "Els meus mestres", hem anat comentant entre tots, anècdotes, i vivències que ens havien passat al llarg de la nostre vida escolar, des d'Edudació Infantil fins a l'actualitat.
Hem pogut veure la varietat de maneres d'impartir ensenyament que hi ha, i d'aquesta manera valorar quina pot ser més bona o menys bona de cara al nostre futur, i poguer educar els nostres futurs alumnes de la millor manera per tal de construir uns pilars forts perquè puguin crèixer al seu ritme i de la millor manera.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Sessió 20/10/09 (Seminari)
Vam començar explicant els dos contes que tocaven. Vaig començar jo explicant "El gegant de guix", un conte que em va semblar interessant ja que el vaig sentir a l'Escola Bressol on vaig fer pràctiques del CFGS. El conte està molt bé, tot i que com a narradora no em va donar la impressió que els hagués quedat gaire clar, ja que durant la meva explicació els nervis em van trair i no sabia gairebé com continuar, cada vegada que veia com tanta gent m'escoltava amb atenció!
Després, segurament més alleujada i més tranquil·la, la Xenia Casas va explicar "La gateta presumida". Li va sortir molt bé, tot i que no va utilitzar les frases mítiques i algunes persones la van trobar a faltar, pel fet de que ho tenim tan interioritzat que no sentir-ho ens sembla extrany.
Vam estar comentant el treball que haviem de fer sobre el llibre "Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada." D'Eulalia Bosch. El resultat va ser sorprenent, ja que de tants assajos que hi havia per escollir, molta vam coincidir a l'hora d'escollir-ne dos.
l'Anna Fernàndez va portar una notícia i ho vam comentar.
Frase del dia: "mmm, ah, si, torno a començar, no és igual continuo.....?¿? " (De Roser Gonzàlez, a mitges d'un atac de por escènica)
Vam començar explicant els dos contes que tocaven. Vaig començar jo explicant "El gegant de guix", un conte que em va semblar interessant ja que el vaig sentir a l'Escola Bressol on vaig fer pràctiques del CFGS. El conte està molt bé, tot i que com a narradora no em va donar la impressió que els hagués quedat gaire clar, ja que durant la meva explicació els nervis em van trair i no sabia gairebé com continuar, cada vegada que veia com tanta gent m'escoltava amb atenció!
Després, segurament més alleujada i més tranquil·la, la Xenia Casas va explicar "La gateta presumida". Li va sortir molt bé, tot i que no va utilitzar les frases mítiques i algunes persones la van trobar a faltar, pel fet de que ho tenim tan interioritzat que no sentir-ho ens sembla extrany.
Vam estar comentant el treball que haviem de fer sobre el llibre "Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada." D'Eulalia Bosch. El resultat va ser sorprenent, ja que de tants assajos que hi havia per escollir, molta vam coincidir a l'hora d'escollir-ne dos.
l'Anna Fernàndez va portar una notícia i ho vam comentar.
Frase del dia: "mmm, ah, si, torno a començar, no és igual continuo.....?¿? " (De Roser Gonzàlez, a mitges d'un atac de por escènica)
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Qui es Ramon Llull? i Blanquerna?
Sessió 6/10/09 (Seminari)
A partir d'ara realitzarem les sessions de seminari estructurades de la següent manera:
Avui, han començat explicant els contes l'Anna Fernandez i la Sílvia Español, que han explicat el conte dels "3 porquets" i "La llebra i la tortuga"(respectivament).
L'Anna m'ha sorprès per la seva capacitat d'expressió, ha fet diferents veus segons el personatge i durant tot el conte ens ha tingut bocabadats, tot i que ja sabíem el final.
Del contrari, la Sílvia, no s'ha atrevit a explicar-nos i ens l'ha recitat llegin-lo d'un full, el qual en teníem una copia tots. Tot i que deia que li feia molta vergonya, desprès l'ha tornat a explicar, aquest cop sense mirar-s'ho, i he de dir que ho ha fet molt més bé i jo personalment he entès millor el conte quan ens l'ha explicat.
Hem tornat a parlar del Blink, i a resoldre alguns dubtes que ens havien quedat el dia anterior. Així com trobar llibres a la biblioteca i alguns problemes que ens havíem trobat aquests dies.
Finalment hem comentat una notícia que ens ha portat l'Imma Cases sobre el premi que ha rebut Blanquerna.
Aquesta notícia ha donat molt de si, ja que entre tots hem anat descobrint la vida de Ramon Llull i sobre qui era Blanquerna, per això la nostre universitat es diu així.
Frase del dia: "bufaré, bufaré i la casa ensorraré", d'Anna Fernàndez.
A partir d'ara realitzarem les sessions de seminari estructurades de la següent manera:
- Explicació de dos contes.
- Comentaris de noticies que portarem.
- Activitat de seminari que toqui en cada sessió.
Avui, han començat explicant els contes l'Anna Fernandez i la Sílvia Español, que han explicat el conte dels "3 porquets" i "La llebra i la tortuga"(respectivament).
L'Anna m'ha sorprès per la seva capacitat d'expressió, ha fet diferents veus segons el personatge i durant tot el conte ens ha tingut bocabadats, tot i que ja sabíem el final.
Del contrari, la Sílvia, no s'ha atrevit a explicar-nos i ens l'ha recitat llegin-lo d'un full, el qual en teníem una copia tots. Tot i que deia que li feia molta vergonya, desprès l'ha tornat a explicar, aquest cop sense mirar-s'ho, i he de dir que ho ha fet molt més bé i jo personalment he entès millor el conte quan ens l'ha explicat.
Hem tornat a parlar del Blink, i a resoldre alguns dubtes que ens havien quedat el dia anterior. Així com trobar llibres a la biblioteca i alguns problemes que ens havíem trobat aquests dies.
Finalment hem comentat una notícia que ens ha portat l'Imma Cases sobre el premi que ha rebut Blanquerna.
Aquesta notícia ha donat molt de si, ja que entre tots hem anat descobrint la vida de Ramon Llull i sobre qui era Blanquerna, per això la nostre universitat es diu així.
Frase del dia: "bufaré, bufaré i la casa ensorraré", d'Anna Fernàndez.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
